Núm. 63
- Sessió clínica: Els problemes emocionals dels nens i nenes en el test projectiu de la Família. Diferents tècniques integrades.
- “Allò que els ulls no veuen…”Conferència de Nouhad Dow i Teresa Pont
- Investigación sobre el patrón de personalidad del clero que realiza conductas de abuso sexual con niños y adolescentes.
Resum d’activitats
Sessió clínica: Els problemes emocionals dels nens i nenes en el test projectiu de la Família. Diferents tècniques integrades
Dr. Francesc Rovira i Toda. Psicòleg i pedagog
Dissabte 19 de gener
Es va fer primer una presentació dels tests projectius gràfics. La persona expressa sentiments i emocions per mitjà de l’art, en general, i del dibuix, en particular. Treu a fora necessitats, desigs i neguits, sovint gelosament guardats en l’inconscient.
Això, és particularment vàlid per als nens i nenes: no tenen encara el llenguatge prou elaborat per a poder expressar els seus sentiments. El dibuix, especialment el de la Família, és quasi l’única possibilitat que tenen per a poder treure a fora tensions i conflictes. Per a poder expressar el que realment senten.
Seguidament es va fer una exposició de les diferents tècniques emprades en el test projectiu de la família amb els seus corresponents autors i consignes:
M. Porot: “Dibuixa la TEVA família”. (La familia y el niño, 1955. Barcelona: Miracle).
L. Corman: “Dibuixa UNA família”. (El test del dibujo de la familia, 1961. Buenos Aires: Kapelusz).
J. Lluís: “Dibuixa la TEVA família”. (Test de la Familia, 1978. Barcelona: Oikos-tau).
R. C. Burns i S. Harvard: “Dibuixa la TEVA família en moviment, en acció, fent alguna cosa”. (Los dibujos kinéticos de la familia como técnica psicodiagnóstica, 1978. Buenos Aires. Paidós).
Frankl de Verthelyi: “Dibuixa la TEVA família en moviment, fent alguna cosa, tal com t’imagines que serà dintre de 5 anys”. (Interacción y proyecto familiar. 1985. Barcelona: Gedisa).
Es va comentar als assistents que hi ha psicòlegs o pedagogs que fan servir una o altra d’aquestes tècniques.
Els que prefereixen: UNA família ( com ho vol Corman) és perquè el nen no se senti pressionat i pugui ser més espontani que si hagués de dibuixar la seva. Representa la família ideal, la que voldria tenir
En canvi, hi ha psicòlegs que prefereixen dir-li directament al nen que dibuixi la SEVA. Pensen que és molt més significatiu i projectiu si, per exemple, no dibuixa alguna persona de la família o fa algun altre canvi.
En Francesc Rovira va presentar als assistents el que ell ja fa molts anys que practica: integrar seqüencialment les tres tècniques: UNA (la ideal); la TEVA (la real) i la TEVA en moviment, en acció.
A vegades, cal començar pel dibuix d’una família d’animals. És una tècnica molt interessant, especialment en casos de nens que es neguen a dibuixar famílies amb persones.
Aquestes tècniques degudament integrades són molt vàlides en quatre camps: diagnòstic, pronòstic, teràpia i seguiment.
Tota aquesta exposició teòrica es va anar demostrant amb exemples pràctics i reals.
Es va exposar com s’intenta objectivar al màxim el dibuix projectiu de la Família en base als set criteris d’avaluació següents:
- Principi general: en el dibuix d’UNA família, i també en el de la SEVA, com més el dibuix del nen s’acosti a la seva família real, a la que ell té, més bon pronòstic. Com més s’allunyi, més mal pronòstic.
- Valoració (persones més valorades. Signes que ho demostren).
- Desvaloració (persones menys valorades. Signes que ho demostren).
- Proximitat o distància entre les persones: proximitat física en el dibuix, proximitat afectiva. Allunyament físic, allunyament afectiu.
- El bloc familiar.
- Presència d’altres elements.
- Identificació.
En Francesc Rovira va insistir molt en la importància de la devolució a les famílies. Els dibuixos de la família ens donen pistes de llum, ens proposen punts d’intervenció que hem d’anar confirmant al llarg de l’entrevista amb els pares. És essencial la col·laboració dels pares. Per aconseguir-ho són bàsiques les actituds del psicòleg. Però, això ja seria objecte d’una altra sessió clínica.
Nota: En principi, els dibuixos de la família no s’han d’ensenyar als pares.
Van assistir unes 25 persones, que van seguir la sessió amb interès i participació.
“Allò que els ulls no veuen…”
Conferència de Nouhad Dow i Teresa Pont
El passat dissabte 9 de Febrer va tenir lloc a la seu de la SCRIMP amb molta assistència de públic, la conferència elaborada per Nouhad Dow i Teresa Pont sobre el Peritatge psicològic en un cas d’us suposats abusos sexuals a un menor de 11 anys, per part del seu propi pare. El títol de la xerrada connectava simbòlicament amb alguns dels antecedents de la història succeïda, en la que en tot moment i durant uns anys, la mare havia fet cas omís i “tancat els ulls” a tota una sèrie d’evidències manifestades a la casa. A partir de posar-se ella en tractament psicològic quan el matrimoni no anava bé, els seus “ulls mentals” es van poder anar obrint poc a poc i podent apreciar la realitat del que passava amb tot el dolor i els sentiments de culpa que aquella situació li va mobilitzar. Això la va motivar a iniciar una demanda de separació, a la vegada que un procediment penal contra el pare del nen. A partir d’aquests moments, judicialment es determina una mesura d’allunyament provisional del seu fill així com la sol·licitud del Peritatge psicològic per presentar-lo a judici .
A través de l’anàlisi de les Tècniques projectives emprades pel diagnòstic del Pau (especial èmfasi van ocupar l’estudi del T. de Rorschach, el Test del dibuix del Animal, el T. de la família, C.A.T. i Hora lliure de joc), de les creïbles verbalitzacions del nen i la mare, així com les referències d’altres professionals coneixedors de l’assumpte (tutora de l’escola i pediatra de capçalera, que van aconsellar que el nen visités a una psicòloga que va ser qui va desvetllar els abusos), es van anar progressivament integrant totes les dades del material tècnic permetent arribar a unes conclusions: existència d’un manifest abús sexual patit pel nen i d’unes serioses seqüeles psíquiques.
L’existència en el nen a la pubertat d’una estructura de personalitat quelcom deficitària va semblar incidir encara més en una major gravetat en la influència i repercussió d’aquelles conductes promiscues i confoses del pare envers ell i del risc evolutiu respecte al seu futur en quant a la identitat, identificació sexual i relacions interpersonals.
La sessió va resultar molt amena i interessant, establint-se un fructífer diàleg i interacció entre els assistents i les docents.
Recerca i Publicacions
Investigación sobre el patrón de personalidad del clero que realiza conductas de abuso sexual con niños y adolescentes
Artículo publicado en el Journal of Clinical Psychology .
Ryan y colaboradores. 2008
En la línea de investigación de Gacono y Meloy con población reclusa que ha realizado conductas de ofensa sexual, Ryan y colaboradores, de las Universidades de Santa Clara y San José, en Estados Unidos, publican en el 2008 en el Journal of Clinical Psychology un artículo sobre los déficits cognitivos mediacionales y el papel de los estilos de afrontamiento en el clero católico romano acusado de pedofilia y efebofilia.
En el inicio del artículo estos autores ofrecen datos epidemiológicos sobre la prevalencia de este tipo de abusos en el clero estadounidense, recogidos en un informe del 2004 (John Jay Report), que hablan de un 4% de curas implicados, en su mayoría que abusan de adolescentes (un 80% de efebofilia).
El objetivo de Ryan y colaboradores es examinar la mediación cognitiva y los estilos de afrontamiento del estrés de estos sujetos, remitiéndose a estudios previos de Gacono quien encontró que los ofensores sexuales tenían un mayor Lambda, más fenómenos especiales, mayor X-% y más S menos. Estos datos Gacono los interpretaba como la falta de un estilo efectivo de afrontamiento con altos niveles de rabia sin que exista una buena percepción de la realidad. Sin embargo, ha sido dificultoso encontrar un patrón característico de personalidad que nos permita definir al pedófilo. En un intento de aproximación a esta temática, Gacono encontró en el 2000 una mayor frecuencia de Evitativos (EB coartado) en su población penitenciaria. Ryan y colaboradores estudian las variables del cluster de Mediación Cognitiva (XA%, WDA%, X-%, P, S-, X+%, Xu%), y los EB (Introversivo, Extratensivo, Ambitendente, Evitativo). Se incluyeron asimismo las constelaciones diagnósticas, el Egocentrismo y el Índice de Aislamiento.
Los resultados indicaron que no hubo diferencias entre el grupo experimental (78 curas pedófilos y 77 efebófilos) y el grupo control (80 curas que no han cometido abusos), en las constelaciones diagnósticas, ni en el Egocentrismo, ni en el Índice de Aislamiento, pero sí en su distribución por estilos vivenciales, de manera que entre el clero no ofensor predominaba el estilo Evitativo (lo que ya sería digno de un estudio en produndidad), mientras que el clero ofensor mostraba en su mayoría un EB extratensivo.
Encontró asimismo que los curas pedófilos y efebófilos tenían también un mayor Xu% en detrimento del X+%, en especial aquellos que tenían un EB extratensivo, lo que indicaba que manejarse delante de las dificultades en función de los sentimientos parecía dificultar la interpretación objetiva de las circunstancias implicadas.
Concluyen argumentado que serán estas distorsiones en la interpretación de la conducta de los otros lo que podría permitir entender el porqué se producen los abusos sexuales y cómo se integra esta conducta en el quehacer cotidiano de los sujetos implicados.
Resumen de Yolanda González
