Butlletí 59 2na. part

Els adolescents i el consum de substàncies psicoactives. Símptoma explicatiu o interrogatiu?

Sessió clínica: Dijous 1 de febrer de 2007

A càrrec de: Mª Lluïsa Mateos

El pasado jueves 1 de febrero a las 20,30 de la tarde se realizó en la Sociedad la sesión clínica sobre “El adolescente y el consumo de drogas psicoactivas” presentada por Mª Lluïsa Mateos, que posee una amplia experiencia en este campo.

A la sesión acudió un público numeroso y de diferentes ámbitos y edades. Mª Lluisa con gran amabilidad nos obsequió con un piscolabis antes de empezar su presentación, lo cual facilitó un clima muy agradable.

La presentación fue muy interesante y todos los que estuvimos nos dimos cuenta nuevamente del grave problema que suponen las drogas en nuestra sociedad y lo difícil que es desde las administraciones realizar tareas de prevención en los niños y tratamiento en adolescentes y adultos.

Durant els darrers 25 anys, la significació del consum de substàncies psicoactives ha canviat, tant pel que fa a l’elecció de la substància, a la manera d’obtenir-la, a la forma de consum i a la seva repercussió individual, familiar i social.

Malgrat la creació de diferents dispositius específics de tractament, ingrés, hospitalització i seguiment, sembla que els problemes derivats del consum de drogues, es mantenen, es compliquen i s’estenen. Tant pel que fa a problemes orgànics, a repercussions psicològiques, familiars, socials i educatives.

L’edat d’inici del consum ha disminuït, i l’experimentació se situa en la preadolescència.

L’ésser humà travessa en el seu desenvolupament, diferents etapes o moments vitals i en cada un d’ells, haurà d’intentar poder triar allò que li és més beneficiós per al seu benestar, creixement o maduresa.

En els diferents moments transicionals apareixen canvis, desordre i ansietat, i si a més s’afegeix el consum de substàncies psicoactives, la situació es complica.

El consum de substàncies psicoactives, respon a diferents factors, per això és tan important de poder individualitzar, per quina raó aquesta persona determinada, ha decidit de consumir en aquest moment determinat de la seva vida, aquesta substància determinada.

Quan parlem de consum de drogues, hem de parlar de la persona que en consumeix, de l’entorn social que l’envolta, de la família a la qual pertany, i de la relació entre tots aquests factors.

El símptoma toxicomania, és un emergent que afecta no només a l’individu que consumeix, sinó també a les relacions més significatives dels seu entorn, i no sempre a tots de la mateixa manera.

L’etapa de l’adolescència, és la que suposa més canvis en la vida de l’individu, tan pel que fa als canvis hormonals, fisiològics, i morfològics.

Aquests canvis s’acompanyen de transformació en la conducta emocional, familiar, social, sexual i intel·lectual.

És una etapa de dubtes, de reafirmació, de malestar, d’oposicio-nisme cap a les figures d’autoritat, de complicitat amb els coetanis, d’inseguretat, de curiositat i d’experimentació.

És una fase crítica del creixement, on conflueixen tant la por a ser adult, com la por a ser infantil.

L’ansietat s’associa a la manca de confiança en un mateix.

Por al fracàs. Manca de modulació dels impulsos.

En el si de la convivència familiar, l’individu sovint haurà après valors, tal com la solidaritat, el respecte, la sinceritat, l’honestedat, la generositat, etc..

Però quan el jove pren contacte amb la societat que l’envolta, allò que hi troba és la individualitat, la competitivitat, la inestabilitat i una demanda adreçada a promoure l’èxit, el desig de poder, de ser el primer, el més atractiu, el més feliç i el més segur.

La relació amb la societat passa per paràmetres potser diferents d’aquells que s’han après. Llavors, pot començar a qüestionar-se si les eines de les quals disposa, li serviran per manegar-se de manera eficaç. Al costat d’això, la societat apareix com a inestable, i amb dificultats per a propiciar la integració emocional .

És també per aquestes raons, entre d’altres, que és important en aquesta etapa, posar en marxa, eines que permetin una detecció precoç de les possibles situacions que dins el desenvolupament normal dels adolescents, poguessin produir malestar i/o desequilibri.

Com en quasi totes les generacions, sobre tot del món occidental, la inclusió al grup ha passat per vestir d’una manera similar, fer allò que fan els amics, tenir allò que tenen els amics, parlar d’una manera similar, queixar-se de les mateixes coses, compartir actituds i activitats.

Avui dia, ben sovint, i lamentablement, el consum de substàncies psicoactives, representa per l’individu, una etapa més en el seu desenvolupament vital, un element d’identitat, d’inclusió en el grup de coetanis.

Sovint s’obvia l’efecte psicobiològic de la substància en l’organisme, se li atorguen propietats beneficioses, i s’oblida el risc d’instaurar una dependència.

Sovint també, es te la idea, que les drogues són innòcues.

S’està gestant en l’imaginari col·lectiu dels joves, que el consum de drogues és un signe d’inclusió social i no d’exclusió social. Es pot arribar a creure que el consum de drogues, no marginaria sinó que socialitzaria.

L’accés a substàncies institucionalitzades, com el tabac, l’alcohol i els fàrmacs, no significa que no tinguin principis actius que puguin produir dependència.

És evident que les drogues es consumeixen perquè estan a l’abast, les unes, més que les altres, i aconseguir-les ja no va tant associat, actualment, a conductes delictives, o al menys no amb les drogues de més consum.

Per a que un jove consumeixi una substància psicoactiva, aquesta li ha d’haver estat presentada en un moment especialment significatiu de la seva vida, un moment en el qual, ha decidit d’experimentar amb una substància, de la qual potser en tingui una informació prèvia, i sobre els efectes de la qual, s’ha construït unes expectatives determinades, tant pel que fa, als efectes que creu que tindrà, com pels que voldria tenir.

Per a què s’instauri una dependència, han de confluir diversos factors: l’individu i la seva estructura de personalitat, les expectatives que te envers els efectes de la substància, la seva experiència prèvia de consum, la substància que ha triat d’experimentar, l’efecte principal de la substància sobre el seu sistema nerviós central, la repetició del consum, la via d’ingesta, i el seu moment vital.

L’inici del consum de substàncies psicoactives, es produeix generalment en l’etapa de l’adolescència, aquella en la qual, la imatge de si mateix, es troba en un estat de fluctuació i és especialment vulnerable als judicis dels demés, i el fet de ser aprovat o rebutjat pels altres, té una dimensió crucial.

La proposta externa d’individualitzar-se és molt intensa.

La necessitat del vincle familiar és encara molt important però no sempre pot expressar-se, per a no semblar poc independent. La importància de pertinença al grup de coetanis és prioritària.

Al costat de tot això, sovint trobem en l’adolescent molta dificultat d’enfrontar la frustració, i la necessitat d’obtenir satisfaccions immediates.

En aquest escenari, la presència de substàncies psicoactives, és molt probable que hi encaixi sense gaires dificultats.

Els adolescents volen diferenciar-se, i alhora ser iguals que els altres, fer allò que fan els altres. La identitat té com a referència diferenciar-se dels pares i ser acceptat pel grup.

Perquè diuen els joves que consumeixen substàncies psicoactives?

(items més freqüents apareguts en més de 600 enquestes realitzades a joves d’entre 12 i 15 anys, durant els anys 2003 a 2006, en una població de l’àrea metropolitana de Barcelona, prèviament a desenvolupar un programa de prevenció escolar del consum de substàncies psicoactives).

• Perquè estan a l’abast
• Perquè se’n fa publicitat
• Perquè volen experimentar encara que puguin tenir efectes negatius
• Perquè els agrada el risc
• Per experimentar i conèixer coses noves
• Perquè pensen que són innòcues
• Perquè si fossin tan dolentes, l’estat les hauria prohibit
• Perquè pensen que per unes quantes vegades de consumir-ne no passa res
• Perquè pensen que no se’n faran dependents
• Perquè no els importa fer-se’n dependents
• Perquè els seus amics en consumeixen i els n’ofereixen
• Perquè si no en consumeixen el grup els farà fora
• Perquè els agrada
• Perquè són bones
• Per disminuir el malestar davant diverses situacions vitals
• Per no sentir la frustració davant diverses situacions vitals
• Per voler fer-se els grans
• Perquè els pares en consumeixen
• Perquè s’avorreixen
• Perquè una festa sense drogues no és el mateix
• Per fer una cosa prohibida

Al costat d’això hem de valorar també, que no és el mateix triar una substància psicodislèptica (com els al·lucinògens) l’efecte principal de la qual és la distorsió de la percepció de la realitat, que triar una substància depressora del sistema nerviós central, que una substància estimulant del sistema nerviós central.

I no és el mateix, en primer lloc pels efectes intrínsecs de la substància en l’organisme, i tampoc, si tenim en compte quin és l’efecte triat per l’individu, com a efecte principal que desitja experimentar i sentir.

La probabilitat que un jove estigui exposat a una situació en la qual contacti, se li ofereixi, i hagi de decidir si consumirà o no una substància psicoactiva, és molt alta.

Per tant és necessari que es desenvolupin estratègies preventives, en els contextos en que es viuen, i es relacionen els joves.

Els joves viuen entre joves, i hem de tenir en compte que els estímuls externs de consum són freqüents i de vegades molt potents. Al costat d’això els models d’identificació passen per compartir actituds i experiències.

Amb aquesta realitat, podem pensar que la prevenció no passa solament per posar al servei de la població tota la informació disponible.

Avui dia, accedir a quasi qualsevol tipus d’informació és molt ràpid i variat, i per tant podríem afirmar que la informació sobre els efectes de les substàncies psicoactives no és suficient per a prevenir-ne el consum.

La prevenció passa per una via més complexa, no només per informar, sinó formar, és a dir, treballar amb les actituds dels joves, ajudar-los a pensar, donar-los eines per a que puguin construir el seu propi criteri davant situacions de risc de consum, potenciar que desenvolupin els seus propis recursos, alhora que coneguin de manera objectiva i fefaent, els efectes del consum sobre l’organisme, el psiquisme, les relacions socials i familiars.

Atenent l’enunciat de l’article: Els adolescents i el consum de substàncies psicoactives. Símptoma explicatiu o interrogatiu?

En una situació vital on hi ha un consum continuat de substàncies psicoactives, potser més que explicar-nos què passa, ens hauria de permetre preguntar-nos què hi ha en la vida de l’adolescent que sostingui una actitud que pot posar en risc la seva possibilitat de creixement i benestar.